Principis per jutjar l'estabilitat dels reactius químics

Per determinar preliminarment l'estabilitat d'una substància, es poden seguir els següents principis:

Els compostos inorgànics es poden utilitzar durant molt de temps sempre que s'emmagatzemen correctament i l'embalatge estigui intacte. No obstant això, aquelles substàncies fàcilment oxidables i deliquescents només es poden emmagatzemar durant un curt període de temps (d'1 a 5 anys) en condicions fosques, fresques i seques, segons si les condicions d'envasament i emmagatzematge compleixen amb la normativa.

Els compostos orgànics de baix pes molecular són generalment més volàtils i l'embalatge té una millor hermeticitat i es pot emmagatzemar durant molt de temps. Però és fàcil d'oxidar, descompondre's per calor, de polimeritzar fàcilment, de substàncies fotosensibles, etc.

Els polímers orgànics, especialment els materials de vida com olis, polisacàrids, proteïnes, enzims, pèptids, etc., són extremadament susceptibles als efectes dels microorganismes, la temperatura i la llum, i perden la seva activitat o es deterioren. Per tant, s'han d'emmagatzemar en magatzems frigorífics (congelats), i el temps és massa llarg. Més curt.

En principi, els materials de referència, els materials estàndard i els materials d'alta puresa s'han d'emmagatzemar d'acord amb les normes de conservació per garantir que l'embalatge estigui intacte, evitar que es vegi afectat per l'entorn químic i el temps d'emmagatzematge no hauria de ser massa llarg. En general, la substància de referència s'ha d'utilitzar dins del període de validesa.

L'estabilitat de la majoria de productes químics encara és relativament bona, i les condicions específiques s'han de determinar segons els requisits d'ús reals. Si les dades d'anàlisi s'utilitzen com a comprensió general, o no hi ha requisits específics i precisos per als resultats de l'anàlisi, com ara experiments d'ensenyament general, el nivell de qualitat dels reactius químics es pot requerir generalment. Tanmateix, les dades de prova de fàbrica s'utilitzen per guiar la producció i els indicadors de qualitat dels reactius químics no han de ser ambigus. Pel que fa als reactius químics utilitzats en la preparació sintètica general, en la majoria dels casos, l'ús de reactius químics de grau industrial és suficient. No obstant això, la preparació sintètica de tipus d'investigació i determinats productes químics especials, en alguns casos, té requisits molt estrictes sobre la qualitat de les matèries primeres i requereix un control estricte.

En l'ús real, la gent sempre està acostumada a jutjar l'eficàcia dels reactius químics per la data de producció. De fet, és absurd. Per exemple, en una universitat d'educació superior, vaig veure una vegada que els administradors de magatzem netejaven tots els reactius químics que han estat fora de la fàbrica durant més de 2 anys i es preparaven per destruir-los, perquè el motiu és que han caducat. Per no parlar de l'enorme malbaratament de fons, només el pla de destrucció dels diferents materials químics perillosos és suficient per ser prohibitiu. El que'és més, les empreses comercials no poden comprar, per evitar que les empreses"enganyin la gent", la situació és lamentable i la situació és trista! Més tard, es diu que aquestes grans quantitats de reactius químics van ser"profundament excavats i enterrats ".

En resum, primer s'ha de jutjar l'eficàcia dels reactius químics en funció de les propietats físiques i químiques dels mateixos reactius químics, i després s'han d'observar visualment les condicions d'emmagatzematge dels reactius químics i, a continuació, es pot concloure si es poden utilitzar. realitzar-se segons necessitats específiques.